Lloret de Mar:
Destinació turística internacional

Avui internacionalment coneguda, Lloret de Mar va començar a rebre als seus primers visitants estrangers al voltant de 1950. Però aquests no van ser els seus primers turistes: des dels anys vint (i fins i tot abans), la nostra ciutat havia acollit durant els estius a selectes famílies de la societat de Barcelona i el seu entorn, que buscaven a les platges lloretencs un ambient agradable. Josep Carner, un dels grans poetes de Catalunya, ja va batejar a la nostra població amb el nom de «paradís gentil» el 1919, a la revista D’Ací i d’Allà.

Cal recordar que el nom de Lloret ja era llavors conegut gràcies a la famosa ària Marina, que en aquells dies era una sarsuela i que diu textualment «Costes la de Llevant, platges la de Lloret», estrenada el 21 de setembre de 1855 a al Teatre de l’Circ de Madrid. Aquest afortunat fragment escrit pel poeta Francesc Camprodon es va convertir en el primer eslògan publicitari de Lloret de Mar

A l’acabar la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), la burgesia barcelonina i dels voltants va tornar a triar Lloret de Mar com a població per a les seves vacances. Amb el pas el temps, Lloret va ser cada vegada més reconeguda, i la seva fama va transcendir els límits fronterers de l’Estat Espanyol, amb el que van començar a aparèixer les primeres cares estrangeres.

Així doncs, durant la dècada de 1950, la població va començar a rebre els primers visitants estrangers. Entre ells destaca una de les peces claus de difusió de la ciutat, el doctor odontòleg alemany Ernest Adler, reconegut a tot Europa i establert a Lloret de Mar, que va començar a divulgar les excel·lències de la vila entre la seva clientela centreeuropea. En aquells dies, Lloret de Mar va començar la seva gran transformació urbanística i els lloretencs van començar a orientar-se cap al negoci turístic.