CIA. de Teatre Anna Roca

Edat recomanada a partir de 8 anys

Espectacle familiar de proximitat. Aforament reduït a l’escenari del Teatre

Una oda a fer el badoc i a viure sense presses. 

Sinopsi

Tres personatges que viuen dins un jardí botànic abandonat ens esperen per explicar-nos la història de la Momo, una nena que posseeix la meravellosa qualitat de saber escoltar els altres. La Momo també vol ajudar la gent quan els homes grisos decideixen apoderar-se d’un dels béns més preuats que posseeixen les persones: el seu temps.

Vivim i eduquem els nostres fills amb pressa. Volem que parlin idiomes i que siguin bons en tot, però els eduquem perquè juguin en llibertat o aprenguin a escoltar?

Premi Butaca 2023 a millor espectacle familiar.

Millor Espectacle de Teatre Familiar als Premis de la Crítica 2016 i 3 nominacions als Premis Max.

Fitxa artística          

Autoria: Michael Ende

Direcció i dramatúrgia: Jesús Arbués

Idea original: Anna Roca

Repartiment: Anna Roca i Jordi Gilabert

Música en directe: Pere Romaní

Momo és l’adaptació teatral de la novel·la de Michael Ende. Realitzada en un espai gens convencional que, a banda de ser bonic, obliga els actors a treballar entre el públic, que ja no mira des del tradicional punt de vista frontal.

Per a la dramatúrgia, els actors, l’equip escenogràfic i d’attrezzo van ser aliats extraordinaris. Un procés de dramatúrgia «sobre el terreny» que permetia assajar i provar el text a escena gairebé al mateix temps que s’escrivia. Un salt al buit sense saber si el paracaigudes funcionava.

S’ha simplificat la complexitat argumental de la novel·la però hem salvat les claus: el missatge sobre el «temps robat» i, sobretot, l’esperit poètic i reivindicatiu que ha captivat tantíssims lectors que van fascinar-se amb Momo.

Jesús Arbués

La crítica ha dit:

Però el somriure no s’esborra del rostre que es congrega en rotllana, com un element més indispensable de l’escenografia. Segurament, tot es deu a les ganes d’explicar la història dels tres actors/personatges. Hi ha un entusiasme que traspassa. La tonada i els gags divertits hi ajuden. La que regna, però, és la poesia i la lucidesa de Momo: “una nina (perfecta) no te la pots estimar, uns amics, sí” Touché.

Jordi Bordes. Recomana.cat

Aquest Momo té la particularitat de fer entrar als espectadors en un espai escènic envoltant en el que la representació entra i surt del cercle en una mena d’espiral; en aquest sentit,  la música -original i en directe- juga un paper determinant. Amb només tres intèrprets, l’ajuda dels objectes més diversos i una acurada estètica, es recrea aquest conte moral que posa en qüestió els valors d’una societat que ha perdut la capacitat d’escoltar o ja “no té” el temps per fer-ho.

Iolanda G. Madariaga. Recomana.cat