Festa Major d'estiu de Lloret

Segons diu la tradició, cada any, el dia de Santa Cristina, el poble lloretenc acudia en processó, per terra, a celebrar la Missa Major a l’ermita dedicada a Santa Cristina, que està situada a uns tres quilòmetres del poble. La processó, però, esdevenia molt feixuga per a molts devots perquè s’havia de passar per camins força dolents i perquè calia travessar tres rieres -Riufret, Sa Riera d’en Passapera i Sa Riera d’en Carrabana-, el pas per les quals es feia molt dificultós en època de pluges. Davant d’aquests inconvenients i per fer més lleuger el pelegrinatge als fidels, els representants del poble acudiren a les autoritats competents a la recerca del corresponent permís per fer la ruta per mar (no la processó pròpiament dita, car aquesta, en realitat, s’interromp a la platja de Lloret i es reprèn en arribar a la platja de Santa Cristina). Aquesta autorització, segons s’explica, va haver de vèncer moltes dificultats i, finalment, fou necessari anar fins a Roma per obtenir l’autorització. La Processó Marítima de Santa Cristina es fa el dia 24 de juliol.

El Ball de la Plaça o dit també de les Almorratxes es balla cada any el primer (24 de Juliol) i el tercer dia (26 de Juliol) de la Festa Major de Santa Cristina a la Plaça de la Vila.
Aquesta dansa, dita també de les almorratxes, es balla des de temps immemorial. Segurament que ve d’un antic Ball del Ciri de la presa de possessió de nous Obrers (administradors). Es ballava davant la casa del Paborde o representant a Lloret del Capítol de Canonges de la Catedral de Girona que, fins a començament del segle XIX, fou el senyor feudal de la vila.

Seguint aquesta tradició es continuà la dansa en el mateix indret fins a l’any 1970, quan es passà a ballar davant de la Casa de la Vila, seu de les autoritats actuals. De fet, el consistori se situa a primer rengle, a baix a la plaça, i rep l’homenatge dels balladors.

Tot i que la música -abans més extensa- sembla un exponent del segle passat o del XVIII com a màxim, la dansa té arrels molt més antigues, amb indubtable ascendència àrab, com es pot comprovar per l’ús d’un jarret de vidre amb quatre gallets, anomenat almorratxa, que els balladors porten ple d’aigua perfumada i ofereixen, després, a la respectiva balladora.
Es conta que, en èpoques en què la costa catalana era atacada, sovint, per la morisma, arribà a Lloret un ric potentat d’aquesta raça, el qual, en assistir a una ballada de la dansa tradicional, quedà corprès de la bellesa d’una lloretenca i s’entestà a ballar-hi. Com a prova del seu efecte li oferí l’almorratxa, plena de perfum. La donzella, que preferí restar fidel a la seva gent i a la seva religió, refusà l’àrab i llançà l’almorratxa a terra.

Antigament, es ballava els dies 24, 25 i 26 de juliol, tots els dies de la festa major; el ballaven els Obrers titulars, amb peça llarga i barret de copa, malgrat la diferència d’edat amb les Obreres.

Actualment, la dansa de les almorratxes es balla cada any els dies 24 i 26 de juliol, el primer i tercer dia de la festa . Les quatre noies quan acaba la dansa, recordant l’episodi de l’àrab i la cristiana, agafen l’almorratxa, es dirigeixen al centre de la plaça i la llencen a terra. Es diu que si l’almorratxa es trenca -gairebé passa sempre- la noia es casarà dins l’any següent. Acaba l’acte amb una música festiva, ben diferent de l'anterior, coneguda amb el nom de "Toquen a córrer".

S'Amorra Amorra és la coneguda regata que se celebra cada any per la Festa Major a la platja de Santa Cristina
La regata coneguda per "s’amorra amorra", segons Galceran, historiador de la vila, data del segle XIX. Per tant hi ha constància que com a mínim a les darreries del segle XIX ja es celebren regates amb els llaguts de pesca a Lloret de Mar. Josep Galceran ens relata que arribant a la platja de Santa Cristina, les embarcacions es posen en línia recta paral•leles a aquella i, entretant, la "Capitana" s’avança per a reconèixer els fondals, tornant després enrere a ocupar el seu lloc entre el llagut de l’ajuntament i el de "Ses Obreres". L’almirall crida:"Ara!" i, al so de la música, comença la regata fins a la sorra de la platja de Santa Cristina.